Diari de pràctiques: Proves ACL 3er Primària - Reflexions més enllà de les proves

Al llarg d’una setmana vam anar passant les proves ACL, que també he descrit en una entrada anterior, a les aules del curs de 3er de Primària, en diferents centres escolars.

Aquesta va ser la primera ocasió en què anàvem a una aula i passàvem una prova a tots els alumnes a la vegada. Em va agradar molt l’experiència i vaig poder aprendre molt, ja que vaig poder anotar totes les estratègies explicatives que seguia la Carme. Més endavant, els següents dies, vaig poder quedar-me jo a càrreg d'una aula mentre els nens i nenes feien la prova, pel que vaig poder posar en pràctica allò aprés.

El primer que vam fer va ser col·locar els alumnes de manera individual, garantint que no copiessin els uns dels altres. Després, quan ja estaven ben situats, els vam demanar que deixessin només un llapis, perquè seria el que necessitarien i els vam repartir els dossiers amb els textos i preguntes que havien de respondre.

Quan ja estaven tots preparats, la Carme els va explicar que anaven a fer una prova i que necessitaven estar tranquils i escoltar atentament abans de poder començar. De sobte, em vaig adonar que no hi havia un clima de tensió davant la prova o una inquietud angoixant, ni molt menys. Això es devia, en part, al posat empàtic i seré de la Carme.

Els va fer reflexionar que per fer aquesta prova haurien de llegir atentament i estar tranquils. Que les respostes eren senzilles i ben bé les podien fer sense problemes, però que només necessitaven estar centrats en la tasca. De vegades, els va dir, un soroll o un moviment fa que les nostres ments vagin volant a un altre lloc, és normal, però aleshores ens hem d’adonar i fer que la ment torni al que ha de fer en aquest moment. 

Els alumnes es van sentir compresos, suposo, i realment tot va anar molt bé.

La prova ACL ja indica que el primer text s’ha de llegir en veu alta i contestar entre tots i totes, de manera que tinguin un exemple i evitin dubtes més endavant.

Al llarg de la prova és important que no facin preguntes ja que no els podem donar explicacions respecte el vocabulari (així poden emprar el context per donar significat a les paraules en què dubten) o bé respecte les respostes que consideren. És molt important que ells trobin els recursos necessaris per poder contestar totes les preguntes, encerclant la resposta correcta.

Bé, doncs una vegada vam comentar el text d’exemple, va ser el moment de fer silenci i contestar cadascú el seu dossier.

Van sorgir força dubtes, només d’alguns alumnes, ja que altres havien comprès perfectament com era el funcionament de les proves. 

Arrel d’aquesta prova, vaig poder comprovar els diferents graus d’autonomia dels alumnes, no tan sols respecte la comprensió lectora, sinó en la resolució de les tasques i la necessitat d’aprovació constant per part dels docents o bé la sensació de no fer-ho bé, quan estan fent-ho bé.

Totes aquestes sensacions són les que fan tan necessària l’atenció dels mestres i tutors per poder donar resposta a les necessitats dels infants i joves a les aules. Considero que no només ens hem de centrar en una avaluació quantitativa dels aprenentatges realitzats pels alumnes, sinó en la qualitat d’aquests, ja que aquests són els que propicien els aprenentatges significatius que no tenen una data de caducitat. Per uns alumnes serà més senzill o ràpid, però això no significa que els altres no ho puguin fer, simplement, necessiten assolir el procés d’una altra manera i és aquí on rau la nostra tasca.

Comprendre globalment, per actuar concretament.

La importància d’avaluar el clima a la classe – Sociograma

En un dels centres escolars que atén el SAP on estic cursant el Pràcticum I es va donar la situació en que la tutora de 3er de primària ens feia una demanda general, ja que l’ambient a classe era molt complicat. Ens verbalitza que hi ha molts grupets, que alguns companys sempre estan barallant-se amb altres, que no existeix un bon clima de treball i que tots estan com “esverats” constantment.

La psicòloga, es proposà doncs, emprar una tècnica específica destinada a avaluar les relacions entre els companys: el sociograma.

Aquest procediment sociomètric permet obtenir informació vàlida respecte el nivell d’integració de cadascun dels alumnes i també del context en què es desenvolupa. Aquestes dades responen a la percepció real de l’alumne, més que a les observacions dels adults externs al grup. Aquest és un aspecte a valorar de manera molt important ja que, segons les edats dels alumnes, tendim a obviar les seves sensacions, que són les que realment condicionen el seu comportament, i considerem que les nostres percepcions són les vàlides.

El sociograma consisteix en proporcionar als alumnes de l’aula un qüestionari en què atorgaran puntuacions als seus companys segons els caiguin millor o pitjor. Així dit, sembla molt poc acurat i manc de significació, però en aquestes edats són aquestes les preguntes que els impulsen i els mouen a relacionar-se d’una determinada manera.

Així doncs, vam passar als alumnes de 3er de primària una graella on apareixia el nom de tots els companys i companyes de la classe i diferents aspectes a valorar:

• Em cau simpàtic o simpàtica? I havien d’escriure a cada casella un nombre de l’1 al 5, segons els cau menys o més simpàtic, respectivament.

• Em cau antipàtic o antipàtica?  En aquest cas, també havien d’escriure a cada casella un nombre de l’1 al 5, segons els cau menys o més antipàtic, respectivament.

• Qui és el meu millor amic o amiga? I en aquest cas, tan sols havien d’omplir la casella de 5 companys o companyes, atorgant un ordre l’1 al 5, segons el grau que considerin de millor amic o amiga.

Quina informació ens proporciona aquesta tècnica?

Aquest procediment ens permet descobrir sentiments i sensacions dels alumnes que poden passar desapercebudes per part del professor o professora.

En tot grup, i a les aules, de manera molt especial, es donen relacions afectives i de comunicació que estableixen una dinàmica en la conducta i que també poden repercutir en l’efectivitat acadèmica. En aquestes edats no només ens hem de fixar en els resultats curriculars, sinó en com és el desenvolupament socio-afectiu dels alumnes, per tal d’oferir-los un context de desenvolupament òptim. És tenint en compte aquesta vessant de l’educació, on pren importància els avantatges de realitzar i interpretar un sociograma.

Podrem avaluar quins alumnes són els líders, o potser la inexistència d’un líder clar, els alumnes que tenen una bona xarxa relacional i els que no estan gaire integrats o no disposen d’una bona xarxa relacional. També podrem observar quins són els alumnes rebutjats pels altres i els que generen conflictes, tot detectant els alumnes que són rebutjadors o selectius.

El sociograma permet comprendre la realitat de l’aula d’una manera més profunda que no pas l’observació arbitrària dels adults, basant-se en els vincles d’afiliació i dominació dels alumnes. 

Afegeixo les imatges de les graelles obtingudes, i en una altra entrada (per no fer aquesta massa extensa) valoraré com va ser el retorn del sociograma a la tutora de l'aula.

Proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora)

Una de les accions directes que he fet al llarg dels dies que porto fent pràctiques ha estat passar les proves d’ACL al curs de 3er de primària, d’una de les escoles que atén el SAP.

Aquestes proves ens serveixen per avaluar el nivell de comprensió lectora dels alumnes, ja que permet determinar el grau de comprensió dels quatre components o nivells de la comprensió:

• Comprensió literal: el lector reconeix i recorda allò llegit, identificant l’ordre de les accions    tal i com succeeixen al text.
• Reorganització de la informació: el lector ha de realitzar una nova ordenació de les idees i les informacions, mitjançant processos de síntesi i classificació.
• Comprensió inferencial: es refereix al moment en què el lector activa el propi coneixement previ i es formulen anticipacions o suposicions sobre el contingut del text a partir dels indicis que proporciona la lectura.
• Lectura crítica: suposa la formació de judicis propis, amb respostes de caràcter subjectiu, una identificació amb els personatges del text, amb el llenguatge del qui escriu, una interpretació personal a partir de les reaccions creades a partir de les imatges literàries.

 Consten d’un seguit de textos que els alumnes han de llegir, individualment, per poder contestar les preguntes que hi ha tot seguit. Se’ls presenten diferents opcions de resposta del tipus test i només hi ha una resposta correcta que han d’encerclar.

Quan acaben un text han de passar al següent i així successivament.

Per descomptat que cada curs té dissenyats uns textos adients al nivell que se suposa han de tenir assolits, tot i que és responsabilitat del professional escollir quins seran els encertats, en cada cas.

Aquestes proves tenen unes normes bàsiques per tal de ser passades i obtenir les dades correctes, sense interferències.

NORMES de les PROVES ACL

1. Els alumnes han d’estar ben separats per evitar que algú copiï i han de tenir els estris necessaris a la taula: prova i estris per escriure.
2. El professional explica què és el que faran a continuació procurant que els alumnes no estiguin neguitosos, però que s’ho prenguin amb seriositat.
3. Després d’explicar el què farem, fem l’exemple que es mostra al material de les proves ACL encapçalat amb el títol “Exemple per comentar col·lectivament”. D’aquesta manera evitem confusions per part dels alumnes, indicant-los què és el que es trobaran en aquesta prova.
4. No se’ls pot ajudar amb el vocabulari ni amb la comprensió dels gràfics, ja que es pretén precisament comprovar com interpreten i comprenen aquest tipus d’informació.
5. En cas que demanin ajuda, el més convenient és dir-los que estiguin tranquils i que podran resoldre els seus dubtes tornant a llegir el text o fixant-se bé. En cas que s’equivoquin, no passa res. Tan sols han d’intentar fer-ho el millor possible.

Per fer les correccions també hi ha unes pautes a seguir i amb el resultat total es consulta la taula de barems que indica la puntuació corresponent en decatipus de cadascun dels alumnes.

Aquestes proves ens permeten avaluar la comprensió lectora dels alumnes, de manera individual, i també el nivell de l’aula en global. D’aquesta manera es pot determinar si la tasca dels professors i professores ha d’anar encarada a assolir competències més bàsiques o bé pot continuar amb la dinàmica que té.

És molt important que els docents rebin la informació obtinguda d’aquestes proves per tal de garantir una correcta planificació de l’ensenyament a les aules.

Exemple de prova ACL per comentar col·lectivament

                                                                                                      

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el cap de setmana. Els grans s'han passat la vesprada xerrant i els petits no han parat de jugar ni un moment. Quan ja és fosc en Miquel té una gana que el devora, així que el criden s'asseu a taula de seguida, però quan veu què porten de primer plat, diu:

- Tinc mal de panxa!

· Per què creus que diu "tinc mal de panxa"?

A)  Perquè de cop i volta no s'ha trobat bé

B)  Perquè el que porten no li agrada

C)  Perquè jugar tant li ha fet mal de panxa

D)  Perquè té moltes ganes de jugar

E)  Perquè el que porten li agrada molt

· A quin àpat creus que es refereix el text?

A)  Al dinar

B)  Al berenar

C)  Al sopar

D)  A l'esmorzar

E)  Al ressopó

· Què creus que poden haver preparat de primer plat?

A)  Maduixes amb vi

B)  Bistec amb patates

C)  Pastís de xocolata

D)  Puré de verdures

E)  Flam amb nata

Proves Teberosky

Els primers dies de pràctiques als centres escolars on assisteixo amb el SAP vam realitzar diverses proves a diferents nens i nenes de Cicle Inicial.

En el moment en què els nens i nenes són escolaritzats als diferents centres que atén el SAP on realitzo les pràctiques, es passen diverses proves que serviran per comprovar, en diferents cursos, quin és el moment evolutiu en què es troben i quina és l’evolució que han fet.

Aquesta és una de les estratègies que segueix la psicòloga, per assolir la funció de prevenció i seguiment dels processos d’aprenentatge dels nois i noies.

Les proves Teberosky van ser dissenyades per la Dra. Emilia Ferreiro i la Dra. Ana Teberosky, per tal d’investigar l’evolució de l’escriptura. En aquest estudi van concloure que existeixen quatre nivells en el procés de lectoescriptura, que hem d’anar assolint:

- Nivell presil·làbic: el nen o nena fa dibuixos, escriu les lletres inventades o les que coneix, repeteix les lletres del seu nom, etc.

- Nivell sil·làbic: el nen o nena escriu una grafia per a cada síl·laba, per exemple, escriu A I A quan el demanem que escrigui CA DI RA.

- Nivell sil·làbic – alfabètic: el nen o nena escriu més d’una grafia per a cada síl·laba. Seguint l’exemple de l’anterior nivell, escriuria CA D RA quan el demanem que escrigui CA DI RA.

- Nivell alfabètic: el nen o nena fa una relació de correspondència so – grafia emprant una ortografia natural (escriu tal i com sona). Per exemple, escriuria GUSET enlloc de GOSSET.

Al SAP, les proves TEBEROSKY es realitzen a cada alumne a P4, P5 i inicis del Cicle Inicial. En cas que algun dels alumnes requereixi un seguiment més acurat, es realitza en dos moments del curs, per tal d’avaluar com ha evolucionat després de les intervencions pertinents de la mestra.

La manera de fer el seguiment, de manera que resulti gràfica és omplint una graella com la que es mostra a continuació:

Educació Infantil i Cicle Inicial	PRE-SIL·LÀBIC			SIL·LÀBIC		SIL.LÀBIC-ALFABÈTIC	ALFABÈTIC
P4(X)Juny 2014 P5(A)Abril 2015 1r.(S) Set.2015	Grafismes Primitius	Ecriptura Fixa	Escriptura Diferenciada	Sense Valor Sonor Convencional	Amb Valor Sonor Convencional		Amb ERRORS en Valor Sonor Convencional	Amb Valor Sonor Convencional
1.    Alumne A								X   A   S
2.    Alumne B			X			A     S
3.    Alumne C			A    S
4.    Alumne D			X			A    S
5.    Alumne E	X    A			S
6.    Alumne F			X		A     S
7.    Alumne G							X	A     S
8.    Alumne H	X		A    S
9.    Alumne I								A     S
10.  Alumne J					X			A     S
11.  Alumne K		X					A     S
12.  Alumne L				X			A     S
13.  Alumne M					A		S
14.  Alumne N					X A S
15.  Alumne O		X					A	S
16.  Alumne P			X			A		S
17.  Alumne Q						X		A     S
18.  Alumne R		X					A     S
19.  Alumne S			X     A		S
20.  Alumne T							X	A     S
21.  Alumne U					X		A	S
22.  Alumne V		X	A		S
23.  Alumne W		X			A	S
24.  Alumne X			X			A    S
25.  Alumne Y					X	A	S