Hola a tothom!
Em dic Esther Claumarchirant i aquest semestre estic fent les pràctiques de Psicopedagogia al SAP d'un poble del Montseny.
Qui soc jo?
Doncs soc, entre algunes altres coses, una persona amb força inquietuds per l'educació en el seu sentit més ampli. Des de fa uns anys treballo com a educadora social en diversos àmbits com són l'educació en el lleure, l'educació formal amb col·lectius autistes i psicòtics, de gent gran i també amb adolescents i infants amb dificultats d'aprenentatge.
Al llarg d'aquesta experiència he pogut constatar que sovint, les dificultats en l'aprenentatge tenen una base més emocional i personal que no pas clínica. És per això que m'interessa tant la vessant psicopedagògica: com aprendre a aprendre, com ensenyar a aprendre, com aprendre a ensenyar...
Semblen missatges similars, però les paraules ensenyar i aprendre tenen múltiples combinacions i formen un univers que considero important i complexe.
M'entusiasma l'educació i no la considero exclusiva de l'àmbit escolar o formal, sinó que s'extén a totes les accions que fem com a persones al llarg de la nostra vida.
La decissió d'escollir el SAP com a centre pel Pràcticum I
La meva primera opció era el SAP d'un poble del Montseny. Com és això? Està a una hora de trajecte en cotxe i no hi ha gaires opcions (o més aviat cap, jeje) de treballar allà!
Doncs la decisió va estar clara quan vaig llegir la definició de les tasques que caldria assumir. Demanava la participació activa, no tan sols l'observació, com altres centres! Aquest va ser el principal dels motius que em va fer parar atenció en aquest centre. No era un lloc on se'm demanaria passar diverses proves estandarditzades o pitjor encara, sota el meu parer, avaluar-les sense poder intervenir-hi.
Que ningú em malentengui, no sóc contrària a les proves estandarditzades, però sí al seu abús i a les etiquetes que col·loquen com a estigmes.
A més, aquest centre està en un entorn no urbà, pel que podria obtenir una perspectiva de l'educació no tan estereotipada ni absorbida per l'aborigen urbanita.
Així és que aquest va ser el camí que em va dur a aquest centre i, sincerament, no em penedeixo ni quan em llevo a les 6.30 del matí, ni quan haig d'anar a la feina sense gairebé dinar...
Voleu saber més? Espero que sí, perquè això serà la garantia de que algú més que el tutor segueixi les properes entrades!
Fins ben aviat,
Esther
