Diari de pràctiques: Demanda a 1er de Primària

A finals de trimestre, en una de les reunions de seguiment, una tutora de 1er de Primària ens va demanar assessorament perquè l’ambient a classe fa molt difícil treballar qualsevol concepte o tasca. La majoria dels alumnes presenten un alt grau d’inquietud i esverament, essent incapaços de restar asseguts, i aquesta situació fa que la resta de companys i la mestra s’encomanin d’aquest neguit.

Donat que és una situació generalitzada, es va considerar que no tenia gaire sentit treballar de manera individual, sinó que calia cercar tècniques i estratègies que proporcionessin als alumnes adquirir les habilitats necessàries per poder estar tranquils i serens a l’aula.

La psicòloga va suggerir, tenint en compte el mateix grup el curs anterior a Educació Infantil, que potser seria adient treballar la consciència corporal per tal que es poguessin ubicar físicament i dominar, així, la postura correcta i tranquil·la.

Sovint oblidem el procés d’adquisició de certes habilitats que permeten als infants prendre el control del seu propi cos i també del seu aprenentatge. No és tan sols ser capaços d’aprendre conceptes o continguts, sinó també habilitats que ens permeten assolir aquests objectius de caire més cognitiu.

Segons J.L. Conde Caveda i V. Viciana, hi ha diferents adquisicions motrius que s’han d’assolir en l’educació infantil i que permeten tots aquests aprenentatges.

Font: J.L. Conde Caveda i V. Viciana. // Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas//. Málaga: Ediciones Aljibe, “Biblioteca de Educación”, pàg. 39

En educació infantil, per assolir aquests aprenentatges s’empra molt la ubicació en rotllana, amb els alumnes asseguts a terra, estirats, etc, per tal de desenvolupar les diferents habilitats motores que els permetran prendre una correcta consciència corporal i així un domini del seu ésser.

En aquest sentit, i considerant que no havien assolit correctament aquestes habilitats, vam proposar treballar l’ubicació corporal dels alumnes cercant certes rutines que els permetessin treballar el cos i la concentració de manera transversal a d’altres habilitats.

Es van involucrar, doncs, a les mestres d’educació física i també la de música.

D’una banda, es va demanar a la mestra d’educació física que treballés de manera més explícita la psicomotricitat i el control del propi cos en petits grups, per tal de ser més efectiu. En aquestes sessions, també s’inclouria el treball explosiu del cos i la posterior relaxació, així com el control postural, per afavorir que els nens i nenes prenguessin consciència del seu cos i fossin capaços de passar d’un estat a un altre de manera conscient.

D’altra banda, la mestra de música, complementaria aquesta tasca de transició d’un estat anímic a un altre mitjançant la música com a recurs. Aquestes tècniques permeten una consciència de les pròpies emocions afavorint el seu treball personal.

De manera paral·lela, la tutora també hauria de cercar rutines que permetessin als alumnes passar d’un estat anímic actiu, com pot ser l’arribada a l’escola o del pati, a un de tranquil per poder treballar a l’aula. Aquestes rutines han d’afavorir que els alumnes s’ubiquin en cada moment i es puguin avançar.

Algunes de les estratègies que es van suggerir, de manera més concreta, es troben recollides en un llibre que considero molt interessant per a la nostra tasca: Tranquilos y atentos como una rana, d’Eline Snel, ed Kairos, 2013.

Vaig trobar realment interessant aquesta demanda, i també la manera com es va proposar de treballar arrel d’aquesta ja que l’enfocament és de caire global i l’objectiu final no és tan sols que la tasca dels professors sigui més senzilla, sinó que els alumnes siguin capaços d’adquirir les habilitats necessàries per a poder progressar en el seu desenvolupament personal, des de les diferents perspectives evolutives.