Diari de pràctiques: Seguiment amb els tutors i tutores

Després de fer les diverses proves a tots els alumnes dels centres escolars, va arribar el moment d’ajuntar la informació que havíem extret al despatx de la psicòloga i a les aules amb les observacions realitzades per part dels tutors i tutores dels alumnes.

Aquesta és una tasca clau ja que els tutors passen moltes hores amb els nens i nenes i tenen unes percepcions de la realitat de cadascun dels alumnes i també del conjunt del grup. Aquestes percepcions, de vegades destapen algunes inquietuds respecte el desenvolupament dels nens i nenes, i és important contrastar-les amb altres professionals que poden abordar aquestes inquietuds des de diferents perspectives.

En finalitzar el primer trimestre va arribar el moment en què vam poder fer les reunions amb cadascun dels tutors i tutores. En aquestes trobades també assistia la logopeda, la mestra d’educació especial i la secretària del centre escolar, que prenia notes respecte les mesures que s’acordaven prendre en determinats casos. 

D’aquesta manera es poden posar en comú les observacions preses per part dels diferents professionals que treballen amb els alumnes de manera ordinària i extraordinària.

En aquests moments de posada en comú el tutor anava repassant la llista d’alumnes i anava comentant com veia que era el procés dels alumnes, de manera individual. La psicòloga repassava cada expedient i contextualitzava el moment actual amb la seva evolució, ja que té la informació des de P-4 de cadascun dels alumnes. Aquesta informació evolutiva és realment important, ja que permet determinar com és la seva trajectòria i com ha anat funcionant les diverses propostes educatives que s’han pres amb l’alumne.

També es complementa la informació acadèmica amb la història emocional i personal dels alumnes, de manera que també s’aporta informació respecte la personalitat dels infants i joves perquè els tutors puguin actuar en conseqüència.

Per exemple, hi ha alguns nens i nenes que presenten una autoestima molt baixa i uns resultats acadèmics preocupants. En aquests casos, depenent de la informació que s’obté per part de la psicòloga, els tutors, que consideraven el cas com un problema d’aprenentatges, consideren també les qüestions familiars o personals de l’infant i poden actuar d’una determinada manera amb ell. Algunes vegades només cal donar certes ajudes o recolzament positiu en petites tasques, demanar-lo que col·labori en determinades rutines a l’aula perquè se senti partícep del funcionament de l’aula, etc.

Aquestes reunions resulten realment importants i permeten, també, que els tutors i tutores facin demandes a la psicòloga, la logopeda o bé a la mestra d’educació especial.

Algunes d’aquestes demandes han estat de caire individual i altres de caire grupal ja que es considerava que a l’aula regnava un clima que no resultava positiu per al correcte desenvolupament dels alumnes.

Algunes dificultats

Tot i ser reunions que es feien entre diferents adults i professionals, de vegades sorgeixen algunes dificultats com són les lluites d’ego o les diferents visions del que és el funcionament de l’aula o inclòs el centre escolar.

En alguns casos ens vam trobar amb què alguna tutora considerava que el grup d’alumnes és molt complexe, i no li faltava raó, però també és cert que sovint, la nostra percepció del grup afecta de manera molt directa en el seu funcionament.

En aquests moments és necessari comentar i fer explícita la importància de què els mestres mantinguin la calma i vegin més enllà dels conflictes com una provocació o qüestionament a la figura de l’adult. Però en poques ocasions els professors consideren aquestes apreciacions com quelcom a valorar, sinó com el mateix: una provocació o qüestionament de la seva tasca per part d’un altre professional. Estem molt preparats per detectar les dificultats dels nens i nenes, però no per treballar les pròpies.

És una llàstima que els egos o la manca de treball personal dels professors siguin un entrebanc per afavorir una bona actuació educativa per als nens i nenes. Aquesta, penso, que és una de les tasques més complexes per als psicopedagogs, ja que és molt important la manera que tenim d’encarar-nos a les situacions en què els adults han de valorar el fet de modificar la seva tasca educativa en pro d’un bé col·lectiu en l’alumnat.

D’altra banda, en alguns casos, el que seria necessari és una redistribució dels grups d’alumnes o bé l’utilització de diferents recursos dels que el centre no disposa i ens aborda un sentiment de voler fer més del que podem. En aquests moments cal lluitar contra el sentiment de frustració i prendre decisions pragmàtiques que ens apropin a la millor solució que pensem, emprant els recursos dels que realment disposem.

Penso que el treball en equip i interdisciplinar és vital en la tasca educativa dels centres escolars. I en aquest mateix sentit, penso que no cal descuidar la tasca dels psicopedagogs en aquestes trobades, ja que de vegades mirem tant els alumnes que descuidem la importància dels professionals en el seu procés d’aprenentatge i maduració.