Els primers dies
que vaig assistir a les pràctiques al SAP d’un poble del Montseny em vaig poder
ubicar en quina era la funció bàsica d’aquest servei. Aquesta respon ben bé al
seu nom: Servei d’Atenció i Prevenció al Desenvolupament i Aprenentatges dels
nens i nenes en edat escolar i les seves famílies.
Jo pensava que
aquest servei es materialitzaria en assistir a les demandes dels tutors o
tutores dels alumnes, que serien els encarregats de detectar aquelles
situacions o característiques dels nens i nenes que requerissin una avaluació
específica. Doncs NO!
Al SAP es dona
aquest servei a tot l’alumnat de tres centres escolars, de manera ordinària.
Els primers dies
els vam dedicar a fer una prova
madurativa i emprar diverses tècniques
projectives amb els alumnes de Cicle Inicial.
La prova madurativa
general és tant la del dibuix universal com les proves Teberosky, que ja he
introduït, de manera descriptiva, en una altra entrada anterior.
Com passàvem les
proves maduratives: Observació
Jo em quedava al
despatx esperant que la Carme (la psicòloga) tornés amb l’alumne que havia de
fer la prova. Quan anaven arribant, els sentia parlar amigablement i era una
sensació que em sorprenia perquè trobava molt positiu aquest vincle amb la
psicòloga de l’escola.
En veure’m el nen o
nena en qüestió, la Carme sempre em presentava i els deia que jo era una
companya seva que estava aprenent a observar. Després els preguntava si em
podia quedar amb ells i sempre van dir que sí, cosa que agraeixo enormement,
igual que el fet que sempre els preguntés.
Després els
explicava que anaven a fer unes proves molt senzilles i uns dibuixos. I sense
més, els donava primer el dibuix universal, que havien de mirar de reproduir.
Deixa que els nens i nenes facin lliurement, sense pressions per fer les
proves, sense crear-los expectatives, simplement, deixant que siguin ells
mateixos els que valorin la situació.
Sempre els anima,
ho facin més o menys “bé”, sempre treu importància quan un alumne s’amoïna,
dubta o se sent incapaç, dient que no passa res, que estem aprenent encara i el
que facin, tal i com ho facin, estarà bé. En canvi, si algun alumne no s’ho pren
seriosament, també actua demanant que si sap fer-ho bé, per què ho ha de fer
malament?
Penso que això és
molt important i ha estat una dinàmica que he pogut observar en tot tipus de
proves i tècniques que ha passat.
Amb les proves
Teberosky també els animava encara que no sabessin escriure la paraula gat. Si
feien un gargot que simulava potser una A (de vegades amb molta imaginació)
ella els feia entendre que ja estava bé, que estem aprenent. Davant una
resposta de: no sé escriure la frase “el gat beu llet”, ella diu: escriu el que
tu creguis i estarà bé.
Aquests fets,
considero que fan que els nens i nenes se sentin lliures i sense pressions. Són
persones que s’estan formant tant el seu caràcter com la seva personalitat i la
manera com els fem presentar davant dels nous aprenentatges és vital pel seu
correcte desenvolupament.
Experiència
pròpia: Reflexions
Al poc temps d’haver
començat el meu procés de pràctiques, vaig tenir l’ocasió de passar aquestes
proves jo mateixa a alguns alumnes. Per descomptat que tothom tenim la nostra
manera i si no la tenim, hem d’anar assolint-la, però tenir present totes
aquestes observacions em va fer molt de bé.
Vaig experimentar que
la importància recau en el nen o nena que està fent les proves i no en aquesta per
sí mateixa. És a dir, la prova en sí no té cap valor si com a professionals no
som capaços de triar-les i passar-les correctament. Passar proves a tort i dret
no té cap sentit si no tens clar què és el que cerques i com ho has de fer per
tal que el nen o nena la realitzi de la manera més pura possible, sense
interferències alienes a sí mateix.
Les tècniques
projectives com a complement de la tasca de detecció i prevenció.
Com a complement de
les proves maduratives, des del SAP sempre es treballa, també, amb tècniques
projectives com és l’H-T-P. Aquesta és la tècnica que més hem treballat amb
tots els alumnes.
La manera com els
demanava els dibuixos era ben senzilla. Els deia molt bé, doncs ara et demanaré
que facis uns dibuixos, què et sembla? Normalment els nens i nenes somreien i
acceptaven de bon grat. En alguna ocasió algun es va mostrar una mica
descontent, però la conversa reconduïa el seu ànim i de seguida s’hi posaven.
Amb aquests
dibuixos: l’arbre, l’arbre imaginari, la persona, la persona sota de la pluja i
la família del nen o nena en qüestió, es pot obtenir una informació molt
valuosa respecte la situació emocional del nen o nena.
Sovint aquest
aspecte no es té en compte i tan sols avaluem els aprenentatges assolits, els
no consolidats, les dificultats que presenta, etc. No obstant això, la manera
com els alumnes s’enfronten a les dificultats, quina és la percepció que tenen
de si mateixos, quina és la seva situació familiar, etc, són aspectes molt
rellevants en el correcte procés d’aprenentatge.
M’agradaria acabar
l’entrada deixant un enllaç d’un vídeo que explica breument les
característiques de les proves projectives:
I també anotat el llibre que em va regalar la
Carme:
Manual de Interpretación del Test conocido como HTP (house, tree, person: casa, árbol, persona)
Rocher, Karen
Buenos Aires: Lasra, 2009
Aquest és un manual molt fàcil d’emprar, amb
una terminologia molt senzilla i fiable. La veritat és que n’he après molt i he
pogut posar en pràctica els aprenentatges amb molta rapidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada