Al llarg d’una
setmana vam anar passant les proves ACL, que també he descrit en una entrada
anterior, a les aules del curs de 3er de Primària, en diferents centres escolars.
Aquesta va ser la
primera ocasió en què anàvem a una aula i passàvem una prova a tots els alumnes
a la vegada. Em va agradar molt l’experiència i vaig poder aprendre molt, ja
que vaig poder anotar totes les estratègies explicatives que seguia la Carme. Més endavant, els següents dies, vaig poder quedar-me jo a càrreg d'una aula mentre els nens i nenes feien la prova, pel que vaig poder posar en pràctica allò aprés.
El primer que vam
fer va ser col·locar els alumnes de manera individual, garantint que no
copiessin els uns dels altres. Després, quan ja estaven ben situats, els vam
demanar que deixessin només un llapis, perquè seria el que necessitarien i els
vam repartir els dossiers amb els textos i preguntes que havien de respondre.
Quan ja estaven
tots preparats, la Carme els va explicar que anaven a fer una prova i que
necessitaven estar tranquils i escoltar atentament abans de poder començar. De
sobte, em vaig adonar que no hi havia un clima de tensió davant la prova o una
inquietud angoixant, ni molt menys. Això es devia, en part, al posat empàtic i
seré de la Carme.
Els va fer
reflexionar que per fer aquesta prova haurien de llegir atentament i estar
tranquils. Que les respostes eren senzilles i ben bé les podien fer sense
problemes, però que només necessitaven estar centrats en la tasca. De vegades,
els va dir, un soroll o un moviment fa que les nostres ments vagin volant a un
altre lloc, és normal, però aleshores ens hem d’adonar i fer que la ment torni
al que ha de fer en aquest moment.
Els alumnes es van sentir compresos, suposo,
i realment tot va anar molt bé.
La prova ACL ja
indica que el primer text s’ha de llegir en veu alta i contestar entre tots i
totes, de manera que tinguin un exemple i evitin dubtes més endavant.
Al llarg de la
prova és important que no facin preguntes ja que no els podem donar
explicacions respecte el vocabulari (així poden emprar el context per donar
significat a les paraules en què dubten) o bé respecte les respostes que
consideren. És molt important que ells trobin els recursos necessaris per poder
contestar totes les preguntes, encerclant la resposta correcta.
Bé, doncs una
vegada vam comentar el text d’exemple, va ser el moment de fer silenci i contestar
cadascú el seu dossier.
Van sorgir força
dubtes, només d’alguns alumnes, ja que altres havien comprès perfectament com
era el funcionament de les proves.
Arrel d’aquesta prova, vaig poder comprovar
els diferents graus d’autonomia dels alumnes, no tan sols respecte la
comprensió lectora, sinó en la resolució de les tasques i la necessitat d’aprovació
constant per part dels docents o bé la sensació de no fer-ho bé, quan estan
fent-ho bé.
Totes aquestes
sensacions són les que fan tan necessària l’atenció dels mestres i tutors per
poder donar resposta a les necessitats dels infants i joves a les aules.
Considero que no només ens hem de centrar en una avaluació quantitativa dels
aprenentatges realitzats pels alumnes, sinó en la qualitat d’aquests, ja que
aquests són els que propicien els aprenentatges significatius que no tenen una
data de caducitat. Per uns alumnes serà més senzill o ràpid, però això no
significa que els altres no ho puguin fer, simplement, necessiten assolir el
procés d’una altra manera i és aquí on rau la nostra tasca.
Comprendre
globalment, per actuar concretament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada